POLITIQUES LOCALS D’HABITATGE, GENTRIFICACIO I INFRAHABITATGE

BADALONA, SPAIN - JUNE 11: La Salut district of Badalona in June 11, 2013 in Badalona, Spain. City was founded by the Romans in the 3rd century BC. Population: 220,977 (2012 Census)

En les darreres jornades organitzades per la FAV, una de les xerrades va tractar de la gentrificacio de les nostres ciutats , en la mateixa conferencia i en el coloqui posterior , es parlava molt del paper dels ajuntaments al hora de tractar aquests temes.

A l’hora de avaluar les polítiques d’habitatge que ha realitzat un municipi en els darrers anys, em de ser conscients que les competències en matèria d’habitatge no les te l’ajuntament , si no la Generalitat.

Vol dir això que els ajuntaments no han de fer res en aquest tema ??, evidentment no, però el que no es pot dir des de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals , es que resoldran el problema de l’habitatge ; per molt eficients que siguin ,la seva feina pràcticament ni es notarà.

A les hores , que fem??

Es defineix gentrificació com el procés de transformació física, econòmica, social i cultural d’un barri ,antigament degradat, i que per mitjà de la rehabilitació i substitució dels edificis mes degradats , s’acaba millorant els seus habitatges, augmentant el seu valor i a la llarga s’acaba expulsant els seus habitants que no poden pagar els nous lloguers, o el preu de compra dels mateixos.

Com aconseguir rehabilitar un barri i no expulsar als seus residents ?, a Badalona tenim l’exemple de Sant Roc , els edificis afectats per aluminosi s’han substituït per edificis nous i s’han adjudicat als mateixos residents, una operació crec que molt difícil, lenta i cara , que només es pot tirar endavant amb pressupostos i gestió publica. ( Adigsa )

A Badalona, el creixement dels anys 50-70 es va fer en bona part amb habitatges d’auto-construcció, que en molts casos ja s’han substituït o be s’han reformat. L’evolució del parc d’habitatges existents en la ciutat va millorant , però encara hi ha unes bosses del que podríem qualificar de infrahabitatges , habitatges amb dèficits de serveis de sanejament, sense ventilació ni il·luminació, encastats en la terra degut a la pendent del barri , habitatges en patis d’illa que no apareixen ni al cadastre, etc , etc.

Hi ha estudis del barri de la Salut dels anys 80 que ja exposaven el problema , i el pas del temps no ha solucionat.

Hi ha tambe casos d’habitatges amb sobreocupacio com varem poder llegir a la noticia de la prensa del mes de Juny : “un home escanya la seva parella fins a matar-la a la Salut “……..de fet el pis on vivia la parella tambe hi vivien 15 persones mes, de la mateixa nacionalitat, que pagaven uns 100€ al mes per persona. La victima no estava empadonada a la ciutat…………(Carles Carvajal, revista el Tot,Juliol ).

Moltes vegades quan l’administració vol actuar per fer front a problemes de degradació d’un barri, es limita a actuar en els espais publics, les places , els carrers……te moltes dificultats en poder actuar en l’espai privat, el Pla de barris es un exemple , urbanització de carrers , subvencions per a la reforma de façanes , ascensors , … però son mesures insuficients per resoldre el tema del infrahabitatge.

L’administració es propietària de diversos solars en el barri, Echegaray,? Richard Straus.?.passatge de la Torre… iniciar un procés de construcció , trasllat , enderroc, amb gestió publica i creació d’habitatges assequibles o públics, amb participació de les diferents administracions , però amb direcció local, podria ser una posible sol.lució, si mes no d’una part del problema.

Aconseguir la rehabilitació o substitució de l’infrahabitatge de determinats punts del barri de La Salut, i fer-ho sense expulsar als residents actuals seria una bona política local d’habitatge.

Salvador Droch

Assesor FAVB

Acerca de FAVB 75 Articles
Federació d'Associacions de Veïns de Badalona

Be the first to comment

Leave a Reply