EDUCACIÓ I CIVISME

Els amics i companys de la FAVB em demanen que escrigui alguna cosa sobre educació.

En aquesta ocasió no parlaré de la deixadesa i la irresponsabilitat de les administracions, totes les administracions, davant la situació de moltes escoles de la nostra ciutat. Tampoc de la manca de recursos per garantir una educació de qualitat, si bé em resulta difícil no denunciar que, a Badalona, hi ha centenars de nens escolaritzats en espais que no sempre reuneixen les millores condicions per poder assegurar una educació adequada malgrat l’esforç dels mestres.

Ningú podrà al·legar ignorància ja que any rera any la comunitat educativa ha denunciat les mancances de centres educatius públics en alguns barris de la nostra ciutat i també les deficiències de moltes escoles per manca de manteniment.

Com s’explica que hi hagi escolars que fa anys van començar la seva escolaritat en barracons -o mòduls, com es diu ara- i encara continuïn en ells?

Algú sap per què l’Ajuntament i al Generalitat no solucionen aquest problema?

Els nens i les nenes escolaritzats en barracons, com explicaran als seus fills com van viure els seus anys escolars? Quina idea tindran del que és un centre educatiu?

Els experts diuen que l’educació és la capacitat, o competència, de saber actuar de manera cívica en la nostra societat. Ve del llatí educere que significa sacar, extraure i d’educare que expressa la facultat de formar, instruir. Amb l’educació s’aprèn a respectar als altres després d’haver escoltat i donat bons criteris.

En un sentit més ampli, l’educació s’entén com el mitjà en el que els hàbits, costums i valors d’una comunitat són transferits d’una generació a la següent. D’aquí l’important paper que juga l’escola en el comportament de la ciutadania per aprendre a conviure amb respecte i harmonia amb els demes conciutadans que comparteixen l’espai comú.

Ara, a Badalona, fa 10 anys que es va aprovar l’ordenança de civisme que, segons deien els seus promotors, tenia com objectiu resoldre els problemes de convivència a tots els barris. Es cert que no tothom va estar d’acord amb el seu contingut ja que consideraven que només amb sancions no es podrien solucionar els comportaments incívics. Calia també actuacions preventives, es a dir, més pedagògiques que no només repressives.

10 anys més tard s’ha pogut comprovar que l’ordenança de civismes no ha pogut solucionar els problemes d’incivisme existents a Badalona si bé hi ha qui opina que s’ha millorat en algunes aspectes. Per això, el nou govern reconeix que cal una revisió de l’ordenança per adequar-la als nous temps si bé anuncia que “ha arribat el moment d’actuar contra l’incivisme amb fermesa i amb convicció”.

Un bon amic em diu:

-Perquè hi ha persones que no respecten l’espai comú? Com s’expliquen els comportaments d’algunes persones, grans i joves, que no tenen en compta el dret que tenen els altres a gaudir de tot allò públic en les millors condicions possibles?

-Com s’interpreta la manca de respecte que es manifesta per part d’algunes persones a altres persones per opinar o manifestar opinions contraries a les seves?

-No serà tot conseqüència d’una manca d’educació?

Possiblement els problemes, encara que no tots, derivats d’una escolaritat no sempre digna tingui alguna cosa a veure amb la manca de respecte que manifesten algunes persones als drets de tothom a gaudir d’una vida digna fem un ús racional dels espais comuns i manifestar-se amb un comportament civilitzat.

Cal tenir present que per saber conviure -que no és coincidir, sinó comprendre- es necessita una educació que ens permetrà actuar de manera cívica i gaudir de tot quant ens rodeja. I l’educació, entre altres espais, també s’aconsegueix en escoles dignes i amb recursos suficients.

Si eduquem als infants, no caldrà castigar als homes.

Pedro Jesús Fernández

Activista social