Pacte de ciutat per la planificació educativa. Per què?

El 25 de setembre  es va portar una moció al Ple amb l’objectiu d’aconseguir un pacte de ciutat per la planificació educativa a Badalona. David Guerrero, president de FAMPAS Badalona, va demanar la paraula al Ple per manifestar que cal treball en equip i de forma cohesió amb la comunitat educativa. També va explicar què és molt important garantir el consens i el compromís de tots el grups polítics de la ciutat en l’exigència al Departament d’Ensenyament de condicions dignes pels centres educatius de Badalona. La moció es va aprovar amb els vots a favor de tots els partits excepte l’abstenció de Ciutadans.

Hem de recordar què el curs passat, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va visitar la ciutat i es va comprometre a millorar la feina de planificació educativa creant una comissió urgent. Però, per què és necessària aquesta planificació? Què està passant a Badalona?

Aquest curs, 31700 alumnes han començat les classes: 6800 ho faran a Educació Infantil, 15100 a Primària i 9800 a Secundària. Quasi un miler d’aquests alumnes ho faran a barracons, solució temporal i excepcional que es va implementar amb la crisi però que ha esdevingut permanent per a centres que porten anys esperant un edifici. És el cas de les escoles Montigalà i Badalona Port. L’escola Montigalà, amb deu, és la que més anys porta en aquests tipus de construccions prefabricades. Tot i tenir el projecte redactat i les obres en adjudicació el 2010, la crisi i la falta de pressupost aturaren la construcció de l’edifici, i tot el reconeixement de les seves demandes, encara continua igual. De moment, està aprovada la construcció al seu costat del nou institut Ventura Gassol, que tan de temps hem reivindicat. L’escola Badalona Port està funcionant en barracons des del seu començament, fa vuit anys. La nova ubicació serà la dels terrenys de l’antiga fàbrica de Can Badrines, que són al costat però que s’han de descontaminar abans. Mentrestant l’escola creix i ha necessitat una part de la plaça d’Elx per a encabir un nou mòdul i el pati. També trobem barracons a altres escoles e instituts d’arreu de la ciutat com a solució a la falta d’espais als edificis principals: Pere de Tera, Barres i Ones,… Un cas també excepcional és l’escola Ventós Mir, amb un edifici de més de 90 anys, que està esperant des de fa anys que construeixin el nou edifici als terrenys de l’Estrella i està patint les conseqüències de la antiguitat de l’edifici vell i la manca del manteniment necessari. Al seu pati també hi ha mòduls per a poder mantenir els espais. I l’últim en arribar és l’institut La Riera al barri de Canyadó, que finalment ha pogut començar les classes en els “flamants” barracons a l’espera que es rehabiliti l’antic edifici de l’escola Lola Anglada i es solucioni els problemes als terrenys de l’antiga Jumberca.

A banda d’aquesta provisionalitat quasi permanent d’aquests centres en mòduls prefabricats (algun dia hauríem de saber quin negoci s’amaga darrera), un altre dels motius que fa molt urgent la planificació educativa és la manca de places a l’Escola Pública davant la demanda creixent any rere any. La política tradicional del departament d’Ensenyament ha estat tancar línies d’educació infantil als centres públics i permetre que els centres concertats les mantinguin obertes encara que no les omplin. Com a novetat aquests últims anys hem aconseguit que a Badalona no es tanqui cap línia abans que les famílies hagin fet la preinscripció. El resultat és que no s’ha perdut cap línia. És més, Ensenyament ha hagut de crear tres nous grups “bolets” degut als moviments demogràfics promoguts per la construcció de nous habitatges als barris del Gorg, Progrés, Canyadó, Casagemes i Centre. La decisió de posar bolets a les escoles del Progrés, de la Jungfrau i de Lola Anglada comporta reduir els espais i els recursos en aquests centres que no estan adaptats per rebre aquest augment sobtat d’alumnes. Tot això no fa sinó donar-nos la raó en les nostres reivindicacions de que cal oferir més places però construint nous centres educatius de titularitat pública. Aquesta problemàtica no només la trobem a Infantil o Primària, sinó que el problema més gran el trobem a la Secundària. FAMPAS vam fer l’any passat un estudi que ja alertava de la falta de quasi 200 places per aquest curs. La zona més afectada és Llefià-La Salut on caldrà un nou centre o ampliar algun dels existents. El nou institut a Canyadó ha permès oxigenar aquesta zona educativa que també comprèn els barris de Pomar, Morera i Bufalà. Però la realitat és que hem arribat al límit de demandes a moltes zones de la ciutat. Les escoles i instituts ja no poden absorbir més. És per això que cal seure la Comunitat Educativa,  l’Ajuntament i la Generalitat, com ha quedat recollit al text de  la moció, per examinar les alternatives i posar-les en marxa. No a mig ni llarg termini, sinó ja de cara aquest nou curs. La feina l’hem de començar ja!