Temps de dones

Encara que a Badalona dues dones han ocupat la butaca principal del saló de plens del nostre Ajuntament, és evident que les dones, fins ara i en general, no han tingut el protagonisme i el reconeixement que es mereixen per part de les organitzacions polítiques amb aspiracions a ocupar càrrecs institucionals.
Poques són les llistes encapçalades per dones en qualsevol contesa electoral. Sembla com si als homes ens costés admetre que, possiblement, les dones portarien a la pràctica d’una manera més eficaç i eficient això que ara alguns anomenen nova política. O tal vegada per aquesta raó.
Als homes ens és difícil acceptar que no sempre som capaços de resoldre els problemes que suposa governar. Com tampoc volem deixar de tenir la responsabilitat principal en la presa de decisions.
Què passaria si, en les eleccions municipals vinents, les llistes d’algunes organitzacions polítiques estiguessin encapçalades només per dones?
Suposant que el ple estigués format per una majoria de dones i fossin elles les que ocupessin els principals llocs del govern, realment no es portaria a la pràctica això d’una nova forma de fer política?
Us imagineu una campanya electoral dirigida i pensada per les dones?
Sempre hi ha qui diu que no se li nega a cap dona que participi, com ho fan molts homes, en el dia a dia de qualsevol organització. Com també, els més moderns, asseguren que ells comparteixen la càrrega domèstica i familiar amb la seva dona.
No heu pensat per què els homes sempre busquem els llocs més visibles per anar a comprar o els carrers més concorreguts per portar el cotxet del nostre fill petit?
Realment els homes som coneixedors de tot allò que suposa portar al dia l’administració d’una llar i cuidar les criatures?
No és cert que quan convidem algun amic a casa ens ocupem de rentar els plats i d’endreçar la cuina mentre deixem que la dona parli amb els visitants?
Tot plegat, no serem tots una colla d’hipòcrites incapaços d’assumir el nostre fracàs i, tanmateix, voler continuar remenant les cireres?
Són temps de canvis.
Vivim en una societat que busca una altra manera d’organitzar-se per evitar les desigualtats socials i econòmiques.
Fins ara, els homes han controlat els principals instruments de poder i han ocupat els primers llocs en tot tipus d’organització. Asseguts a les butaques dels consells de ministres i de les empreses sempre hi ha una majoria d’homes. La dona continua ocupant un paper testimonial per no dir un paper decoratiu.
La fins fa poc presidenta del nostre Parlament, realment manava i decidia? O només era un instrument al servei d’alguns homes?
I la nostra alcaldessa, té tota la informació i sap el que es decideix a cadascuna de les àrees de govern? No són els homes els que controlen la situació?
Si volem posar fi a aquesta situació, hem d’assumir que tots en som culpables i s’ha de continuar treballant per aconseguir una igualtat real, no només teòrica o declarativa.
Pedro Jesús Fernández