La cobdícia està matant el planeta

El gran Félix Rodríguez de la Fuente ens va deixar dit que el que més diferencia la nostra època d’altres és la nostra cultura de la brossa. El plàstic i el verí a la sang poden amb tota la tecnologia que pretenen vendre’ns.

El món es mor per la cobdícia d’uns llestos; el mal ambiental per vendre una joia diminuta és un acte que no té paraules. Només ens n’adonem quan ho fan davant de casa, com els agricultors que, per l’ús de pesticides recomanats, tenen familiars malalts de càncer. La vida humana és una possibilitat, però no és una certesa i, tot i que les coses puguin tenir preu, els éssers vius ens devem a la dignitat. Per això la importància de crear vincles i fer florir el mutualisme de la dependència. No està tan clar que siguem autònoms. L’amargor de les circumstàncies rebel·la que la fragilitat ens compromet, en la tendra infància, a la vellesa, o a incapacitats per malaltia o accidents. Tot el que s’ingressa per turisme es gasta en comprar energia.

Moltes polítiques energètiques, quan es requalifiquen, sovint criminalment, són gestionades per empreses (aquestes que deixen famílies sense electricitat). Ni més ni menys que 56 companyies de gas provoquen l’escalfament global, presentant els desastres com causes naturals inevitables per després descobrir que, darrere, hi ha l’estafa depredadora. El valor de les coses no és només el que té preu. Produïm valor malgrat els segles d’economia capitalista que només segueixen indicadors expressats en termes monetaris.

Si en una economia el que no s’expressa en preu no té valor, es menysprea una de les fonts més grans d’energia que interactua al costat de la natura i altres espècies vives, la vida humana.

Francesc Reina. Pedagog

Acerca de FAVB 75 Articles
Federació d'Associacions de Veïns de Badalona

Be the first to comment

Leave a Reply