Badalona, sanitat pública, concertada o privada?

La comissió de salut de la FAVB apostem per la pública

Com funciona la sanitat a Badalona? Tenim els ciutadans de Badalona la mateixa sanitat?  Els mateixos temps d’espera? El nombre de professionals, metges de família, especialistes  que necessitem per rati d’habitants?

El Servei  Català de la Salut, és el responsable de gestionar els recursos sanitaris de la Generalitat i ho fa mitjançant l’Institut Català de la Salut, empresa pública prestadora de serveis sanitaris de la institució, dels acords amb entitats d’utilització publica sense ànim de lucre que moltes vegades depenen dels ajuntaments o d’institucions religioses privades, que es regeixen per un conveni propi i també d’acords amb entitats privades com ara mútues o centres sanitaris privats.

Com a sanitat pública, Badalona disposa de un Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, col·loquialment anomenat Can Ruti, de primer nivell, que presta atenció sanitària d’alta complexitat a les 800.000 persones que viuen al Barcelonès Nord i al Maresme, alhora és hospital general bàsic per a més de 100.000 persones de Badalona i de diversos municipis de l’entorn. També compta amb una xarxa de 7 àrees bàsiques de salut i coordina l’atenció Sexual i reproductiva de la dona amb Badalona Serveis Assistencials BSA.

L’atenció concertada està coordinada per Badalona Serveis Assistencials BSA, que disposa d’un centre hospitalari de tercer nivell, l’Hospital Municipal de Badalona, de 7 àrees bàsiques i coordina la Salut mental amb l’Ajuntament de Badalona a uns 100.000 habitants; també disposa d’un Centre sociosanitari, Clínica del Carme, que dona cobertura a una part important del Barcelonès Nord i Maresme.

Els anys1985 al 1990, va ser decisius en la millora de la sanitat, tant publica com concertada. Els hospital van aconseguir augmentar les plantilles a una rati acceptable per l’atenció que és feia en aquell moment, els sous i els horaris van intentar acostar-se entre els dos tipus de sanitat i el nivell d’assistència va millorar. Les diferents situacions de crisi que hem patit aquests anys ha fet que els salaris no augmentessin, el nombre d’hores que tenien per millorar les tècniques i el nivell assistencial es suprimissin i, per tant, el treball directe augmentes i no es contractes personal nou o, si es feia, fos amb uns contractes curts i sense continuïtat.

Han passat 30 anys i la manca de planificació, tant de metges com d’infermeres, ha fet que el personal arribi a la jubilació sense una plantilla de relleu. La diferencia de sous, hores i altres millores socials ha tornat a fer-se més gran entre les dues, fent que treballadors de la sanitat concertada marxin a la publica per suplir aquests llocs, però malgrat aquesta migració el nombre de professionals no és suficient per cobrir tots els vuits i ha suposat un augment de les llistes d’espera de tots els centres sanitaris, tant públics com concertats.

Que passa quan aquest llocs són d’especialistes, tant a la sanitat pública com a la concertada?

Els malalts que eren atesos per aquests metges especialistes, en funció de la seva malaltia i de la complicació de la mateixa, poden ser derivats als seus metges de família, augmentant així el nombre de visites i el temps que es necessita per la visita, o són derivats als especialistes del hospital de primer nivell augmentant d’aquesta manera la llista d’espera d’aquests serveis.

Per tant, si tenim en compte que el nombre de visites que feien el metges de família ja era superior el desitjat i que en èpoques de grip o altres brots infecciosos superen amb escreix el doble, ens trobem que no tan sols les llistes d’espera augmenten, si no que els servei de visites d’urgències de les àrees bàsiques poden tenir una demora de moltes hores, fent que els malalts marxin a urgències, augmentant d’aquesta manera les hores d’espera. Una vegada visitats, tornaran a demanar hora al seu metge de família i continuarem allargant la llista d’espera.

Quina diferencia hi ha entre els persones que tenen de referència centres públics o concertats, ICS o BSA?

D’entrada cap, ja que tots son centres que paga el Servei Català de la Salut, però els metges de família de les ABS de l’ICS deriven els malalts als especialistes de Can Ruti i els de BSA a l’Hospital Municipal, on el nombre d’especialistes ha baixat aquest darrers anys, per tant el temps d’espera acostuma ha ser de més d’un any o és enviat a Can Ruti i s’afegeix a la llista d’espera d’aquest centre.

Un factor important que augmenta les llistes d’espera, tant de visites com d’intervencions quirúrgiques, són el retard en la realització de proves complementaries, per exemple ressonàncies magnètiques, TACS, etc. Una de les solucions que s’acostuma a fer per no augmentar aquestes llistes és donar-li un nou dia visita al cap d’uns mesos o bé si cal una nova prova diagnòstica, se l’envia a programació, d’aquesta manera s’evita l’augment de llistes d’espera quirúrgiques que son les controlades pel Servei Català de la Salut.

Com s’integren les mútues, els centres privats o els concerts que fa el Servei Català de la Salut amb el centres concertats? Quan el Servei Català de la Salut té un grup de provés o intervencions que superen el temps d’espera, acorda la realització d’un paquet de proves o d’intervencions a un preu beneficiós per a ells i que, en el cas de la sanitat concertada, la faran els seus treballadors fora de l’horari laboral. A qui beneficia? El Servei Català de la Salut paga un preu més baix que si es fes a l’ICS, les mútues treballen més i la sanitat concertada té uns beneficis afegits i els seus treballadors cobren unes hores extres, d’aquesta manera augmenten una mica les retribucions. En aquest moment molts treballadors no volen fer aquests tipus de tasques pel sou tant baix que s’ofereix i per que evita que es consolidin plantilles que en aquests moments són molt precàries.

La sanitat a Badalona podria ser millor si :

El Servei Català de la Salut fes l’esforç de coordinar tots els efectius de què disposa i animés ICS i  BSA ha unir-se i gestionar els seus centres de forma conjunta, amb repartiment de tasques en funció de la seva categoria, sobre tot en l’àmbit hospitalari o d’especialistes.

Cobrís totes les baixes tant del personal malalt, com de les jubilacions, maternals, etc. amb personal de mateixa categoria, amb una plantilla estable i amb contractes indefinits segons la legislació vigent.

Equiparés el salari i els drets socials de tots els treballadors tant de la publica com de la concertada.

Deixés d’afavorir la sanitat privada en detriment de la publica, augmentant les plantilles del centre i rentabilitzant els espais de què disposa, que moltes vegades a partir de les 15h estan buits, per exemple fent més proves diagnostiques o utilitzant quiròfans etc.

Anna Espí Boscà

Avatar
Acerca de FAVB 75 Articles
Federació d'Associacions de Veïns de Badalona

Be the first to comment

Leave a Reply