Què fem amb l’autopista

Ara fa 50 anys, el Ministerio de Obras Públicas va llençar una operació urgent per tal de solucionar els colls de botella de les carreteres de sortida de Barcelona, i una de les primeres actuacions va ser fer “la variant de Badalona”. I la va fer sobre la traça de la gran avinguda vertebral de Badalona que havia projectat el Pla Fradera (aprovat per l’Ajuntament l’octubre del 1936), i que rebia diferents noms segons el tram: “Ronda nº 1, nº 2, Salón del Porvenir, etc.” (després va passar a dir-se Avinguda de Navarra).

Més tard, aquest tram va ser completat amb el tram Plaça de les Glòries-Badalona i integrat a l’autopista A-19, Barcelona-Mataró (actual C-31).

Les obres van ser brutals, sense contemplacions, arrasant edificacions i restes romanes, deixant la ciutat esventrada i malmesa, i amb un paisatge urbà desastrós a molts llocs, però sobre tot al barri del Sant Crist (on encara es manté). Però, a més –i això és el més greu–, va deixar una ciutat amb el continu urbà trencat en dues parts, només interconnectada per General Weyler, Riera de Sant Joan, Coll i Pujol, Martí Pujol i President Companys, a més dels passos de vianants de La Salut (l’infame “túnel de la vergonya”) i de Sant Felip i de Rosés. Algunes actuacions posteriors van ser la calçada lateral mar (1983 i 1991), la millora del “túnel de la vergonya”, la connexió Pau Claris-Avinguda Caritg i el trams Sant Joan-La Salut i President Companys-Montgat de la calçada lateral muntanya.

Què es fa:

En aquest moment s’està executant un nou tram d’aquesta calçada lateral, entre President Companys i Coll i Pujol, i resta pendent per als propers anys el tram entre Coll i Pujol i Sant Joan, la més difícil i delicada.

Quan s’acabi totalment la calçada lateral muntanya es milloraran el greus problemes de mobilitat de la ciutat. Tanmateix de cap manera l’obra no pot considerar-se acabada sense una remodelació a fons dels enllaços de Coll i Pujol, Martí Pujol, President Companys i Torrent de Vallmajor, i, especialment, de la Riera de Sant Joan: per millorar la seva funcionalitat per als cotxes i, especialment, perquè els passos siguin fàcils, transparents i amables per als vianants, per a intentar que no siguin considerats camins obligats incòmodes i antipàtics sinó itineraris confortables que relliguin els barris de dalt i de baix.

Completar el tronc central de l’autopista amb dues calçades laterals és absolutament necessari. Però, és suficient? Hem de quedar-nos aquí? Hem d’anar més lluny?

Què es podria fer?

Quan es planteja la qüestió de superar les barreres que divideixen la ciutat, apareix com a condició que els carrers mar-muntanya no estiguin tallats sinó que tinguin continuïtat i que les illes de cases d’un i altre cantó no donin a una autopista sinó que mirin una via urbana on, a l’altre vorera, hi ha unes altres illes de cases: és a dir, el paisatge propi d’una ciutat. Aquesta és la superioritat de la Meridiana –tot i el seu intensíssim tràfic– front a la Gran Via a Sant Martí-Poblenou o el tram de la Ronda de Dalt a Nou Barris (i per això els veïns estan lluitant per a cobrir-lo).

I ara, la pregunta: s’ha de deprimir o soterrar l’autopista a Badalona? No necessàriament cal anar a una solució tant difícil i costosa –encara que altres ho han fet, com ara L’Hospitalet–. Podem trobar altres solucions, potser seguint l’exemple de la Meridiana, que progressivament va reconvertint-se en una via més ciutadana.

En tot cas, l’objectiu seria convertir l’autopista entre La Salut i President Companys en un eix urbà vertebrador de Badalona, un bulevard central, connectat amb la xarxa de carrers i amb la ciutat construïda, sense cruïlles a diferent alçada, semaforitzada, pacificada, i amb transport públic regional i local. Recosir amb moltes puntades els barris de Badalona.

Qualsevol intervenció sobre l’autopista afecta la mobilitat entre el Maresme i l’anell d’autopistes de Barcelona, i aixecarà queixes, protestes o acusacions de voler l’impossible. Però cal tenir en compte que:

  • La B-20 o Ronda de Dalt és una via de gran capacitat, però avui desaprofitada perquè té el coll de botella al nus de la Trinitat, on queda frenada si no col·lapsada (a hores punta, molts vehicles agafen la C-31 i el Cinturó Litoral perquè encara que facin més kilòmetres eviten el col·lapse de l’entrega de la B-20 amb el nus de la Trinitat). Per potenciar que una part del tràfic que avui fa servir l’autopista es traslladi a la B-20, s’ha de fer un carril directe d’aquesta cap el Vallès (obra relativament senzilla).
  • També pot assumir una part important del tràfic Maresme-Vallès Oriental la millora de la carretera de la Conreria, que descarregaria la B-20, la Trinitat i la sortida de Barcelona per Montcada.
  • Donar una bona alternativa de transport públic Maresme-Barcelona (per exemple, un bon servei de les rodalies Renfe) evitaria molts viatges en vehicle privat.
  • Finalment, també s’ha de comptar una tendència universal –encara que a llarg termini–: les grans ciutats no poden resistir la invasió dels vehicles i prenen mesures per a frenar-los, per exemple “pacificant” carrers, reduint vies de circulació, limitant velocitats i imposant peatges… Barcelona també ho farà –ja està començant a fer-ho–.

Coherentment amb aquest plantejament, hauríem de deixar de parlar de “l’autopista C-31” i anar introduint un nom per a la via que il·lumini les perspectives del canvi. Per exemple, es podria dir Passeig del Futur, nom que al seu caràcter explicatiu/simbòlic, hi afegeix la recuperació el nom d’un dels trams d’aquesta gran avinguda en el Pla Fradera.

Finalment, cal estudiar què fem en el tram Besòs-Sant Roc-La Salut (on l’autopista transcorre sobre pilotis): deixar-ho com està o eliminar la plataforma elevada? Aquí proposem un debat amb el barri i amb Sant Adrià per trobar la millor solució.

Cal tot un debat ciutadà: obres en curs i projecte, mesures contra els sorolls i la contaminació, cal fer altres actuacions sobre l’autopista? Quines? Calçades laterals i prou? Soterrament? Reconversió en via cívica, el Passeig del Futur?

Fins que s’hagi fet aquest debat ciutadà, demanem que l’Ajuntament –apart de l’anunciat per l’Alcaldessa– reclami una mesura sempre positiva: la modificació de les previsions del Pla territorial metropolità de Barcelona, en el sentit que sigui definida com via integrada o, si més no, com a via estructurant suburbana secundària. Correspon a l’Ajuntament de Badalona promoure aquest canvi, reservant-se un paper determinant en la seva direcció i la seva aprovació.

Avatar
Acerca de FAVB 75 Articles
Federació d'Associacions de Veïns de Badalona

Be the first to comment

Leave a Reply