La Salut Pública i les Associacions de Veïns (2)

Un dels temes més punyents en relació a la sanitat, és el de les llistes d’espera. Això te els seu origen, en la por a la malaltia i en la por a les dificultats al accés als serveis sanitaris de malalties potencialment greus.

Això es pot veure agreujat per el fet que el dret a la salut, és un dels drets dels que la població en te més consciència.

Què es fa malament? Tots som conscients del ús i del abús que es fa del sistema sanitari. Començarem amb l’abús. Cada servei –assistència primària, urgències ambulatòries, especialitzada, urgències hospitalàries, tractaments ambulatoris i ingrés hospitalari, atenció de la gent gran- té la seva indicació i l’ús apropiat. Les pors exagerades poden causar col·lapse del Servei de Salut per concentració de la demanda en àrees inadequades.

La població està majoritàriament satisfeta dels serveis sanitaris, però no ho està tant amb l’accés al servei. És dins l’espai d’accés a l’atenció urgent i a la medicina especialitzada ambulatòria: Les llistes d’espera ambulatòries per indicació quirúrgica no urgent es percebuda com amb atenció amb llarg temps d’espera. Tots volem tenir la clau d’accés al Servei de forma immediata. Quan aconseguim això, se’ns acaben totes les pors.

Com podem optimitzar aquest problema de les llistes d’espera? Medicament hem d’introduir prioritats. No és el mateix iniciar un tractament de Diàlisi que una fractura no complicada dels ossos del braç. Malgrat això, apart de la gravetat de la malaltia, el criteri temps –quan aquest s’allarga excessivament- té la seva importància.

Per cadascun de nosaltres la nostra malaltia és la més greu. Tothom se’n sent de lo seu. És necessària una tasca educativa i de diàleg transparent. Això implica un treball conjunt d’elaboració de guies consensuades entre pacients i tècnics de salut, sobre les prioritats en assistència.

Tots podem aprendre dels altres. Tots junts podem fer millor les coses des d’una actitud sincera, amb voluntat cooperativa. S’han de crear comissions mixtes, per prendre decisions per la optimització dels serveis amb criteris clars. No són acceptables les falses llistes d’espera que, s’inicien quan el pacient arribi al preoperatori. El procés s’inicia en el moment en el que el metge d’assistència primària, realitza la seva primera visita en relació a aquest procés.

La participació i l’educació en salut té altres beneficis colaterals. És la cooperació entre la població i els serveis sanitaris. Objectius comuns vol dir aliats comuns. No som enemics.

La realitat actual ens obliga a treballar i reivindicar units.  Citaré algun d’aquests reptes.

  • Tenim una manca de Pediatres i Metges de Capçalera. No n’hi ha suficients i en breu es preveu un nombre important de jubilacions. Això s’agreuja pel fet de que l’oferta salarial d’aquests professionals des de altres països europeus, és molt important per grans diferències de salari.
  • El Govern actual d’Espanya, ha bloquejat les contractacions en serveis sanitaris, per culpa del article 155 de la Constitució Espanyola. I la resolució d’aquest problema va per llarg. No és qüestió de qui en te la culpa sinó com es soluciona això.

Podem trobar altres problemes en el nostre dia a dia. Des de la FAAVV de Badalona treballem en aquesta línia a través de la Comissió de salut.

Us demanem col·laboració en aquesta tasca.

Acerca de FAVB 75 Articles
Federació d'Associacions de Veïns de Badalona

Be the first to comment

Leave a Reply